Aquestes muntanyes presenten un rigorós relleu, amb aproximadament 80 km de longitud, i amb cims que superen els mil metres d’altitud. El grup orogràfic està dividit en dos massissos pel riu Agabama: l’occidental està constituït per les elevacions de Trinidad i l’oriental està format per les altures de Sancti Spiritus, limitades a l’est pel riu Zaza. Aquesta subregió limita al nord amb les altures de Santa Clara o de Gubanacan i al sud està banyada per les aigües del mar Carib.
Aquests massissos es van formar durant el Eocens, en el període terciari, fa aproximadament 60 milions d’anys.
Les principals roques de la regió son els esquists i les calcàries cristal·lines, similar pel seu aspecte amb el de les serres de la Isla de la Juventud.
-Elevacions de Trinidad: Estan situades entre la badia de Cienfuegos (l’oest) i el riu Agabama (a l’est) i entre la costa sud i el dom de Cubanacán (al nord), les muntanyes presenten massissos arrodonits d’uns 50km de diàmetre.
La zona dels poljés fluvials està diferenciada morfològicament dins d’aquesta subregió, comporta la part regada per els rius Guanayara, Negro, Hanabanilla, Boquerones i Jibacoa.
Les muntanyes més notables són: el pic de San Juan o La Cuca (1.156m), el pic de Cuevita (950m), el pic de Potrerillo (931m) i Topes de Collantes (784 m ).
Algunes valls presenten espectaculars cascades i salts d’aigua, com els rius Gaburni i Hanabanilla.
Font: Wikipedia