La població de Cuba l’any 2009 era de 11.242.621 habitants, dels quals 5.629.000 són homes i 5.610.000 són dones. És un dels països del Carib més poblats, però en canvi, la seva densitat de població és de 102,3 hab./km². Aquesta dada ens mostra que el país té una de les densitats de població més baixes d' Amèrica llatina (en comparació pel que fa superfície i població que hi viu).
La població cubana es basa en un mestissatge de diferents ètnies i cultures. La major part de la població nativa, és a dir indígena de la zona, va ser exterminada. La major part de la població que emigra a Cuba són originaris d’Europa, Àfrica occidental i central, Congo i Guinea, encara que en els últims anys ha arribat una onada de població xinesa, encara que és en menor grau.
En aquesta taula podem apreciar el creixement de la població des del 1975 fins el 2010. En ella podem observar que en els últims anys la població ha tendit a augmentar però d'una manera poc significativativa.
Taula d'elaboració pròpia a partir de dades del Census bureau (2010)
La província més poblada és la de la Ciutat de l’Havana amb més 2,2 milions d’habitants, és a dir un 20% de la població cubana es troba en aquesta zona degut a que els principals llocs de treball i els principals serveis es troben en aquest radi. Podem dir que la ciutat de l’Havana és la major i més poblada del Carib amb una densitat de població de 2970,8 hab./ km². Les províncies amb major població desprès de l’Havana són Holguín i Santiago de Cuba amb més d’un milió d’habitants cadascuna. A la zona metropolitana de la ciutat de l’Havana que pertany a una zona més agrícola, podem trobar més de 3,6 milions de persones. Les altres províncies es classifiquen amb 700.000-800.000 habitants aproximadament i són la del Pinar del Río, La Habana , Matanzas, Villa Clara, Camagüey i Granma.
Les províncies amb una menor població i extensió són Cienfuegos, Sancti Spiritusm, Ciego de Ávila, Las Tunas, Guantánamo amb uns 400.000/500.000 habitants. En aquestes zones podem trobar densitats de població molt més baixes com per exemple a Camagüey amb 50,2 hab./km².
En l’últim cens realitzat al 2002 podíem apreciar que el municipi menys poblat era La Ciénaga
El 75,4 de la població cubana es concentra a les ciutats i als pobles. Cada cop hi ha menys habitants que es concentrin en zones rural, sinó que busquen més la proximitat amb les capitals de províncies. Les províncies que tenen un menor índex d’urbanitat són Las Tunas amb un 62,2% i Guantánamo amb un 60,5 %. En canvi, a la ciutat de l’Havana tota la població que hi resideix és urbana, seguida de Matanzas amb un 82,2 %. El municipi més rural es Maisí amb un 91,59% segons dades del 2009.
A Cuba es troben 32 municipis que tenen més d’un 50% de població rural, és a dir, un 19% sobre la població urbana. El percentatge de municipis amb més ruralitat es concentra a la zona de les planures de la part occidental i centreoriental del país. Els municipis rurals de la part sud-occidental de la illa es dediquen al tabac i concentren gran part de la població.
Font: Wikipedia
Segons el cens del 2002 existien a Cuba 593 assentaments urbans i 6482 de rurals. Amb aquesta dada podem apreciar on es concentren la major part dels assentaments:
-A la capital es concentren: 2 201 610 habitants.
-A les ciutats grans amb més de 100 000 habitants es concentren: 2 214 777 habitants.
-Als pobles rurals de menys de 10 000 habitants es concentren: 2 698 414 habitants
-Als pobles entre 10 000 i 20 000 habitants es concentren: 871 823 habitants.
-La població rural dispersa era de: 835 297 habitants.
Font: wikipedia
Taula d’elaboració pròpia a partir de les dades de la ONE.
En la taula exposada podem observar les principals relacions amb la demografia del país. Trobem que les seves taxes en els últims anys s’estan aproximant als models europeus. Això ho podem plasmar comparant les taxes brutes de natalitat i mortalitat. En el cas de la taxa de natalitat podem dir que tendeix a la baixa, ja que només tenen un 11,6 ‰, això es degut a que cada cop més la població cubana és més envellida i sinó hi ha població jove, no es poden donar comportaments de creixement de la fecunditat. En el cas de la mortalitat també és baixa en general, cosa que ens fa pensar amb que cada cop s’assembla més al model europeu de país desenvolupat. Per tant, la taxa de creixement natural ens indica que és més aviat alta, situant-se en un 3,9 ‰, ens indica que es produeixen més naixements que morts. La taxa de migració es negativa degut a que hi ha molta més emigració que immigració a dins del país.
La taxa de fecunditat és baixa situant-se a 1,70 fills per dona. Va ser la taxa més baixa registrada de tot Amèrica Llatina. Aquesta dada la podem relacionar amb un dels aspectes més importants de la transició demogràfica que és aquest descens pronunciat de la fecunditat que afecta a tenir un ritme lent amb el creixement de la població.
Podem dir, que un dels principals problemes del país es donen a conseqüència del gran envelliment de la població, ja que actualment es situa l’esperança de vida en 78 anys aproximadament.
Analitzant altres dades sobre la taxa de natalitat podem observar el gran descens degut a que l'any 1970 es trobava en un 27,7 ‰ i en canvi a l’any 2001 podem apreciar una gran disminució situant-se a 12,4 ‰, cosa que hem pogut continuar observar l’any 2009.
Un altre dada interessant d’apreciar és que la taxa bruta de reproducció porta per sota d'1 des de l’any 1970, degut a que la que la població femenina en edats fèrtil en els últims 15 anys han descendit, degut a la introducció dels mètodes anticonceptius i al retràs del calendari alhora de tenir el primer fill, així com també s’ha produït un descens significatiu alhora de contreure matrimoni i els pocs que ho fan és en edats tardanes. Per tant, la mida de la família a disminuït significativament des dels anys 70.
El fet d’haver disminuït la taxa de fecunditat també està donat a la incorporació de la dona al món laboral i al fet que en els últims anys la dona tingui drets de cursar estudis superiors, per tant l’educació és un tema important a destacar.
Tractant la mortalitat infantil podem dir que ha disminuït significativament en els últims anys situant-se en una de les més baixes d' Amèrica, amb un 4,8 ‰ al 2009, quan podem dir que l’any 1970 tenia una taxa de més d’un 42 ‰. Aquí veiem un gran canvi de la Cuba pre- revolucionaria a l'actual, així com les millores amb la sanitat, de les condicions de vida, l’educació, la seguretat materna..., ja que durant el primer període la major part dels nens es morien a conseqüència de les males condicions higièniques i de problemes de salut que amb la millora d’actuació amb els anys ho han pogut solucionar situant-se amb una taxa semblant a la dels països desenvolupats.
Cuba destaca pel seu elevat nombre de divorcis, en la següent taula hi podem veure la duració dels matrimonis a l’illa:
Font extreta de la ONE
Cuba també té un dels majors nombre d'abortaments del mòn.
Tractant el nivell d'ocupació podem tractar més d'un 18% de la població activa són estudiants universitaris amb carreres destacades com la de medicina, els quals són exportats a altres països d'Àmerica Llatina degut a la seva gran preparació tència i professional. L'atur es situava l'any 2009 en un 3%.