A la taula exposada a continuació podem analitzar la mitjana de la població per edat i sexe per poder apreciar la tendència de la piràmide de població al 2010. Podem apreciar que tenim una piràmide de base estreta, és a dir, es produeixen pocs naixements, degut a la baixa taxa de fecunditat dels últims anys. Per aquest motiu, trobem una part central més nombrosa que correspon a les edats de 35 a 49 anys com podem observar tant a la taula com a la piràmide. Desprès disminueix progressivament, encara que és més notable que en les edats més joves. Això es degut a que és el segon país d'Àmerica Llatina que té una població tant envellida. Es preveu que la situació al 2025 serà més extremista, situant-se amb el país amb un major envelliment de tot Àmerica Llatina, així com es podrà situar entre els 25 primers de tot el mòn.
En els últims anys, hem apreciat una disminució significativa de la mortalitat i la natalitat seguida d'un augment de l'esperança de vida que es veu reflexada a la cúspide de la piràmide.
Mitjana de la població per edat i sexe (2010):
Font: piràmide extreta de census bureau
Taula elaborada a partir de dades de census bureau.
Immigració:
A partir de la fundació de la república l'any 1902, la major part de la immigració procedent de la Península Ibérica. La immigració ha estat un fènomen que ha influit molt a la illa degut a la gran barreja ètnica que s'hi troba.
A principis del S.XX la major part de la població que accedia a Cuba eren procedents d'Astrúries, Galicia i les Illes Canàries. De la resta d'Àmerica Llatina va destacar la migració de Jamaica i Haití per tal de treballar la canya de sucre. Desprès de que començès a governar el país Fidel Castro la major part dels que es van dirigir al país van ser russos i ucrainesos( al 2008 eren 6000 persones).
Emmigració:
La major emigració de cubans es va produir desprès de la revolució. Una major part de cubans es dirigeixen als Estats Units on resideixen aproximadament 1,52 milions de cubans. Altres destinacions que elegeixen per emigrar són a Espanya (82596 hab), Regne Unit (10000 hab), Canadà (8000 hab) i Brasil (700 aproximadament).
El problema de molta població que decideix canviar de país, es que la política interna del país prohibeix la tornada a Cuba en segons quins casos, com és el cas dels metges, els quals emigren fundamentalment a Estats Units i a Europa. En els últims 30 anys han emiograt 15.000 metges, més de 10.000 enginyers i més de 25000 llicenciats en diferents especialitats.
Migració interna:
A Cuba com a passat a una major part de països s'ha produït en els últims anys un desplaçament de la població que vivia a les àrees rurals a la ciutat. L'èxode rural bàsicament es produeix de la part occidental del país a la oriental on trobem l'Havana. Es produeix aquest moviment migratori degut a que la població busca una millora en la qualitat de vida juntament amb un augment dels salaris, així com, canviar la seva feina del camp al sector secundari i terciari. Al cens del 2002 va mostrar que un 30% de la població cubana resideix a un lloc diferent del seu origen.
En la taula exposada a continuació podem observar la població rural i urbana del 2008 i 2009 per províncies per tal de poder comprovar que la major part de la població cubana està residint a àrees urbanes.
Font d'elaboració pròpia a partir de dade de la ONE.