L’aportació al PIB del sector primari és d’un 4,6% (2009)
La indústria del sucre va dominar durant tota la colonització espanyola i va ser l’únic que exportava fins el 1914, convertint la illa en un gran monocultiu de la canya sucrera. Aquesta indústria va ser la causant de la construcció a la illa d’un dels primers ferrocarrils del món, i el primer d’Espanya, al 1835. La ma d’obra es basava en l’esclavatge, i la dependència del sucre era tan extrema que al 1890, es dedicaven tots els terrenys a cultivar les canyes de sucre, i el monocultiu va suposar la dificultat de regeneració del sòl. A més, a finals del segle XIX va aparèixer la remolatxa sucrera, que va enfonsar el principal negoci de la illa. El negoci del sucre va estar en males condicions fins que la illa no va entrar en el bloc comunista, i se li va donar un tracte comercial preferent.
Amb la desintegració de la URSS , va augmentar la diversificació agrícola, que va comportar l’aparició de camps de conreu de fruites i hortalisses. El cafè i el tabac també tenen un paper destacat. La mecanització del treball agrícola es va quedar incompleta, ja que molta maquinaria és d’origen soviètic, tot i que en l’actualitat s’està realitzant un procés de renovació, sobretot del sistema de regadiu.
Una altra indústria destacada és la relacionada amb la mineria. Encara que no està molt desenvolupada, la illa posseeix el 34% de les reserves mundials de niquel, i també compta amb importants jaciments de cobalt (26% de les reserves mundials) i coure, entre d’altres minerals. Durant l’ultima dècada s’han estat duent a terme processos per a modernitzar el procés d’extracció, el que ha despertat els interessos de la Xina. També
La pesca també té una importància relativa, principalment a les localitats de La Habana , Manzanillo i Matanzas. Les piscifactories són més importants d’aigua dolça que d’aigua salada. Són destacables les exportacions de crustacis com gambes i llagostes.
Font: Wikipedia