A l’illa de Cuba predominen els rius curts, amb una cabal reduït i amb una divisió principal d’aigües per tot el país en dos vessants : nord i sud. Aquestes característiques s’atribueixen a la forma allargada i estreta de l’illa.
El riu més gran es el Cauto i el més cabalós el Toa (a la província de Guantánamo), encara que són d’una importància mínima si els comparem amb els rius de qualsevol continent.
El Toa està a la província de Guantánamo, té una longitud de 130km i neix a les muntanyes de Nipe-Sagua Baracoa i desemboca en les Cuchillas del Toa a la costa nord de la província. La seva conca té una extensió d’aproximadament 1.060km² i té una precipitació mitjana anual de 2.800mm, la més alta de tota Cuba.
Font: elaboració propia (2008)
Els altres rius de la vessant nord són: Mantua, Almendares, Yumurí, Canimar, de la Palma , Sagua la Grande , Sagua la Chica , Jatibonico del Norte, Caonao, Máximo, Saqramaguacán.
El Cauto és el riu més llarg de Cuba, amb una longitud de 343km, i el segon més cabalós del país. La seva conca hidrogràfica neix a La Estrella , província de Santiago de Cuba, a una altura de 600 metres en plena la Sierra Maestra. La superfície de la conca té una extensió de 8.928km², representa el 8,1% del territori nacional i hi viuen un milió de persones.
A més del riu Cauto, els altres ris que trobem a la vessant sud són: Cuyaguateje, Guamá San Diego, Mayabeque, Hanabana, Damují, Agabama , Jatibonico del Sud, Jiquí, San Pedro, Najasa, Tana River, Jobabo, Cauto (Riu Salado, Bayamo, Contramaestra), Buey, Guantámenamo, Jaibo i Guaso.
Font: Wikipedia