La cultura cubana és una barreja de diferents ètnies com passa a la major part de cultures llatinoamericanes.
Composició ètnica:
Analitzant l'últim cens, el del 2002, podem comprovar que un 65,05% dels seus habitants són de raça blanca, respecte a un 10,08% de raça negra, un 23,84% de mulatos i un 1,02% d'asiàtics.
El perquè del gran nombre de residents a Cuba blancs es degut a l'onada migratòria que es va produïr durant els segles XVIII, XIX i principis del XX procedents especialment de Catalunya, Galicia, Asturies i de les Illes Canàries. També van emmigrar d'altres llocs d'Europa com poden ser els britànics, rumanesos, grecs, francesos, alemanys i irlandesos. També hi ha afluència d'ètnies d'Orient mitjà. Els africans procedeixen sobretot del Congo, van ser portats a la illa els primers com a esclaus i els asiàtics van començar arribar al segle XIX procedents de Xina, Corea i Japó.
La major part de la població cubana té fesonomia taina (eren els indis precolombins que hi havien a la illa). Actualment no es porta a terme un registre estricte per saber quins són els seus descendents actuals.
Cens de Cuba
Font d'elaboració pròpia a partir de dades extretes de la wikipedia
Música:
L'estil musical principal de cuba és el Son. Cuba que ha estat influenciat pel desenvolupament de molts estils musicals del segle XIX i XX. Les arrels cubanes es troben als Cabildos, els quals eren una forma de club social entre els esclaus africans que es trobaven a Cuba. Aquests van preservar les tradicions culturals d'Àfrica i l'any 1886 es van veure obligats a unir-se com a esglèsia catòlica romana per poder preservar la seva cultura. La santería va ser un altre religió que també es va desenvolupar a Cuba i va tenir una gran influència en la música cubana i la percusió destaca a dins de la religió. Als anys 20, la santeria va aparèixer en la música popular i en les formes populars.
La música cubana té les seves arrels en Espanya i a l'Àfrica Occidental que amb el temps s'ha anat influenciat en diversos gèneres de diferents països. Els països que van influir d'una manera més notable a la música cubana van ser: França, Estats Units i Jamaica.
De la mateixa manera, la música cubana ha influenciat a d'altres estils com han estat el jazz,la salsa, el tango argentí i també al flamenc contemporani. Dins de la música cubana s'invlou música clàssica,africana i espanyola i s'enfoquen molts estils cap al rock o el reggaeton. Actualment, també destaca el hip-hop.
Esports:
El beisbol s'ha convertit en el esport nacional des de mitjans del segle XX, esport que els ha portat a guanyar diferents esdeveniments en els quals destaca el segon lloc en el primer Clàssic Mundial de Beisbol. El boxeig i l'atletisme també destaquen al país. Els esportistes cubans no poden firmar ningun contracte amb ningun club o equip estranger degut a que si emigren a altres països poden patir les conseqüències de no poder tornar a entrar al seu país.
La selecció cubana de beisbol celebrant la medalla olímpica a Atenes 2004
Font: pàgina web de la Federación Cubana de Beisbol Aficionado
Font: pàgina web de la Federación Cubana de Beisbol Aficionado
Alimentació:
La cuina cubana tradicional es basa amb el congrí que és l'anomenat arròs amb frijoles negres (mongetes), el qual es fa servir moltes especies com poden ser els alls. La dieta és bastant completa amb arròs, gra, ous, tomàquets, enciam, pollastre, yuca, carn i porc.
El cafè és de gran qualitat i es cultiva sobre tot per exportar.
Religió:
A Cuba ha canviat molt la religió des de l'any 1959. Originariament segons l'acord que tenien amb Karl Marx en un dels seus tractats” la religió i l'opi del poble” els religiosos cubans van ser perseguits i els hi va negar el dret i l'oportunitat d'instituir la religió dins de la educació cubana.
A la dècada del 1970, la relació del gobern amb les insititucions religioses va començar a millorar. L'estat concedia als ciutadans cubans la llibertat religiosa amb alguns restriccions que al 1992 es va modificar la Constitució per permetre total llibertat. Un 25% de cubans són catòlics.
L'altre religió com ja hem mencionat era la santeria que és una barreja entre el catolicisme i les religions tradicionals.
Idioma:
L'espanyol és l'idioma oficial de Cuba, però hi ha un segon idioma que és haitiano criollo, el qual es parlat per un important nombre d'afro-cubans ( 300.000 habitants aproximadament), els quals van ser portat s pels colons francesos que fugien d'Haití amb els seus esclaus cap a Cuba.
Els cubans solen parlar formalment dient senyor o senyora, però informalment solen dir paraules més carinyoses com pot ser “mi corazón” o” cariño”.